Vine al mercat, Reina!

El passat dijous, dia 8 d’octubre, havia de tenir lloc l’enfrontament de les dues cares d’una moneda que, amb visions molt diferents, volen donar el seu toc a l’organització del Carnaval de Reus. I diem que havia de tenir lloc ja que un dels bàndols, el del Cisa, no va assistir a la reunió.

Alguns consideren que fou per covardia; d’altres que no foren convocats per a evitar l’execució pública de la Solé i d’altres, deien, que tot obeeix a una estratègia creada pels dos grups per a aconseguir notorietat. El que sí és ben cert és que la Solé estava molt mentalitzada per a rebre la pressió del grup opositor i que, davant la seva absència no va saber què fer i es passà tota la reunió preguntant al seu vicesecretari: què hem de fer?

En un ambient de desordre, que ja és habitual en aquestes reunions i en tot allò que fan, es va intentar trobar una sortida a la situació de crisi de la FRAC, amb l'objectiu d'elaborar una candidatura prou sòlida com per a resistir els propers anys. La veritat és que no tot van ser males notícies, ja que uns quants individus de l’actual junta, entre els quals es troba el més negatiu de tots, van manifestar públicament la seva renúncia a continuar. Ja veurem si és veritat o no.

Va ser una reunió realment absurda si considerem que, tant l’espai com la gent que hi assistí, no estaven per desbloquejar el tema. A la sala hi feia una calor insuportable i els representants de les colles, com fan habitualment, passaren de tot. Així que la Solé es va veure obligada a escenificar, assessorada per un desinformat coneixedor dels estatuts de la federació, una subhasta pública dels càrrecs de la Junta Directiva de la FRAC.

Fulanito, vols ser membre de la junta? Cridava la Solé, Nooooooooo! Tinc molta feina, responia l’interpel·lat. Menganito, vols ser membre de la junta? Insistia la presidenta, Noooooo! La meva colla no em deixarà. Zutanito, vols ser membre de la junta? Repetia, Sííííííííííííi! Cridà finalment algú, però un algú que ja estava al corrent de la subhasta.

Res, al final tres noves cares que, amb alguna amb més cara que espatlla, buscaran canviar els estatuts de la FRAC i fer-los a la mida de les seves mancances. Tot plegat un altre esperpèntic espectacle que, a anys llum d'allò que està acordat en els estatuts de la FRAC, va ser l'enéssim pedaç de la Solé per a continuar en el càrrec.

I, mentrestant què feia l’oposició? Doncs ens els els trobàrem al carrer Tívoli fent-la petar tot esperant que la federació acabi la seva interminable agonia, en mans de la Solé.