El passat 28 de maig la Dolors Solé, actual presidenta (en funcions) de la FRAC, va presentar la seva dimissió irrevocable a l’assemblea general. Tot i que, amb anterioritat, ja havia manifestat públicament que no es tornaria a presentar a la reelecció, ja que nou anys són molts anys portant el pes de la FRAC, aquell dia va escenificar el paper que més li agrada fer: el de sacrificada víctima de la causa. Usant un to groller, i molt vulgar, s’ho va passar d’allò més bé fent acusacions a tort i a dret, argumentant, finalment, que abandonava el càrrec ja que la seva família la necessitava i que abans estaven els seus que el carnaval.
Però l’autèntic detonant d’aquesta reacció va venir motivat per la demanda que algunes colles, dues o tres, li feren per a saber quin era el cens electoral real de la federació. I ho sol·licitaren, amb el lícit objectiu de preparar una candidatura a les eleccions que, ella mateixa, havia convocat alguns mesos abans.
Un cop més es va posar de manifest que la Dolors Solé no està disposada a abandonar el càrrec i que tot el que fa és una burda comèdia, i ho fa amb un doble objectiu final. L’un per a fer veure públicament que ella és una gran sacrificada per la causa i que es desviu per a que el carnaval tiri endavant. I un segons, més obscur, per a evitar que algú la substitueixi i comenci a fer les coses ben fetes.
De fons, però, cal tenir en consideració la presència d’altres elements que interfereixen la situació. En primer lloc l’IMAC, que ja li està bé que algú de tant nivell segueixi al capdavant de la FRAC, ja que d’aquesta manera no hi ha perill del retorn d’altres individus molt més preparats. Després hi trobarem els interessos dels grans aduladors de la Solé, alguns caps de colles i d’altres individus, que treuen un important benefici econòmic personal del diners de la federació, cosa que s’acabaria si entrés algú nou. I finalment l’existència de la Germandat dels Pecats Capitals que, a poc a poc i malgrat els grans esforços fets els darrers anys per a carregar-se-la, està aglutinant cada cop més colles al seu voltant.
Vist això, i segons hem pogut saber, la Dolors Solé ha estat preparant-se al llarg de l’estiu per a gestar una nova junta directiva, amb la incorporació d’algun element pseudocrític, per a que no li puguin dir que no ha canviat cares, i amb la finalitat de plantar cara a la més que possible candidatura que ha estat preparant el Jordi Cisa, el cap més visible dels seus opositors.
Que trist és veure com es barallen pel control del poder en lloc de treballar per la festa.
Però l’autèntic detonant d’aquesta reacció va venir motivat per la demanda que algunes colles, dues o tres, li feren per a saber quin era el cens electoral real de la federació. I ho sol·licitaren, amb el lícit objectiu de preparar una candidatura a les eleccions que, ella mateixa, havia convocat alguns mesos abans.
Un cop més es va posar de manifest que la Dolors Solé no està disposada a abandonar el càrrec i que tot el que fa és una burda comèdia, i ho fa amb un doble objectiu final. L’un per a fer veure públicament que ella és una gran sacrificada per la causa i que es desviu per a que el carnaval tiri endavant. I un segons, més obscur, per a evitar que algú la substitueixi i comenci a fer les coses ben fetes.
De fons, però, cal tenir en consideració la presència d’altres elements que interfereixen la situació. En primer lloc l’IMAC, que ja li està bé que algú de tant nivell segueixi al capdavant de la FRAC, ja que d’aquesta manera no hi ha perill del retorn d’altres individus molt més preparats. Després hi trobarem els interessos dels grans aduladors de la Solé, alguns caps de colles i d’altres individus, que treuen un important benefici econòmic personal del diners de la federació, cosa que s’acabaria si entrés algú nou. I finalment l’existència de la Germandat dels Pecats Capitals que, a poc a poc i malgrat els grans esforços fets els darrers anys per a carregar-se-la, està aglutinant cada cop més colles al seu voltant.
Vist això, i segons hem pogut saber, la Dolors Solé ha estat preparant-se al llarg de l’estiu per a gestar una nova junta directiva, amb la incorporació d’algun element pseudocrític, per a que no li puguin dir que no ha canviat cares, i amb la finalitat de plantar cara a la més que possible candidatura que ha estat preparant el Jordi Cisa, el cap més visible dels seus opositors.
Que trist és veure com es barallen pel control del poder en lloc de treballar per la festa.
Això de la FRAC és pitjor que Falcon Crest. Algú em podria explicar qui és el dolent i qui és el bo d'aquesta truculenta série?
ResponEliminaExplicar qui és qui pot ser una feina immensa, el millor és anar-ho descobrint a poc a poc. Per cert, la candidatura dels opositors espero que no es limiti a ser una possibilitat i esdevingui ben real, ja que seria inadmissible que no fessin res per a fer fora a aquesta colla d’incompetents. Fora la Solé de la FRAC!
ResponElimina