Quina farsa més gran!

Llegim a la premsa local que la FRAC ha convocat un nou concurs de cartells pel Carnaval de l’any vinent. Davant aquesta notícia hem realitzar un sondeig a diverses colles, amb l’objectiu de copsar el seu parer sobre la necessitat de realitzar o no aquest concurs; i en cas de resposta afirmativa si consideràvem millorables les bases com la forma d’elecció.

La nostra gran sorpresa ha estat quan cap de les colles consultades, bé a excepció dels membres de la suposada junta de la FRAC, en sabien res de res sobre la convocatòria d’un concurs. I com pot ser això? No és l’assemblea de socis de la FRAC l’element sobirà sobre les activitats que realitza i convoca la federació? I si és així, com és que les colles no en saben res?

Doncs ben senzill, la Solé, com tantes i tantes vegades ha fet al llarg dels anys que porta de presidenta, ha tirat pel dret, s’ha passat els estatuts de la FRAC pel forro, s’ha pixat a la cara dels representants de les colles i continua fent el que li ve de gust.

Aquesta és la participació i el diàleg que tant i tant va prometre? Aquesta serà la seva renovada manera de dirigir la federació? Ja veieu, la dictadora Solé, amb els seus llepaculs Turellos, Piñol, Vila, Gil, etc. continuaran imposant les seves normes o es dignaran a llegir els estatuts del FRAC?

Ells, que tant critiquen als seus opositors, sabran donar respostes a aquestes qüestions?

Vine al mercat, Reina!

El passat dijous, dia 8 d’octubre, havia de tenir lloc l’enfrontament de les dues cares d’una moneda que, amb visions molt diferents, volen donar el seu toc a l’organització del Carnaval de Reus. I diem que havia de tenir lloc ja que un dels bàndols, el del Cisa, no va assistir a la reunió.

Alguns consideren que fou per covardia; d’altres que no foren convocats per a evitar l’execució pública de la Solé i d’altres, deien, que tot obeeix a una estratègia creada pels dos grups per a aconseguir notorietat. El que sí és ben cert és que la Solé estava molt mentalitzada per a rebre la pressió del grup opositor i que, davant la seva absència no va saber què fer i es passà tota la reunió preguntant al seu vicesecretari: què hem de fer?

En un ambient de desordre, que ja és habitual en aquestes reunions i en tot allò que fan, es va intentar trobar una sortida a la situació de crisi de la FRAC, amb l'objectiu d'elaborar una candidatura prou sòlida com per a resistir els propers anys. La veritat és que no tot van ser males notícies, ja que uns quants individus de l’actual junta, entre els quals es troba el més negatiu de tots, van manifestar públicament la seva renúncia a continuar. Ja veurem si és veritat o no.

Va ser una reunió realment absurda si considerem que, tant l’espai com la gent que hi assistí, no estaven per desbloquejar el tema. A la sala hi feia una calor insuportable i els representants de les colles, com fan habitualment, passaren de tot. Així que la Solé es va veure obligada a escenificar, assessorada per un desinformat coneixedor dels estatuts de la federació, una subhasta pública dels càrrecs de la Junta Directiva de la FRAC.

Fulanito, vols ser membre de la junta? Cridava la Solé, Nooooooooo! Tinc molta feina, responia l’interpel·lat. Menganito, vols ser membre de la junta? Insistia la presidenta, Noooooo! La meva colla no em deixarà. Zutanito, vols ser membre de la junta? Repetia, Sííííííííííííi! Cridà finalment algú, però un algú que ja estava al corrent de la subhasta.

Res, al final tres noves cares que, amb alguna amb més cara que espatlla, buscaran canviar els estatuts de la FRAC i fer-los a la mida de les seves mancances. Tot plegat un altre esperpèntic espectacle que, a anys llum d'allò que està acordat en els estatuts de la FRAC, va ser l'enéssim pedaç de la Solé per a continuar en el càrrec.

I, mentrestant què feia l’oposició? Doncs ens els els trobàrem al carrer Tívoli fent-la petar tot esperant que la federació acabi la seva interminable agonia, en mans de la Solé.

Mireu com m'és de bona la Solé

Un dels nostres lectors ens ha fet arribar el següent enllaç. Val la pena donar-li un cop d'ull i veureu com m'és de bona la Dolors Solé quan parla en públic: (poseu molt atenció entre els 1:30 i els 2:20 minuts, són per sucar-hi molt de pa.



És això el que voleu per la FRAC, o potser seria millor algú amb una mica més de preparació per a expressar-se en públic?

Vosaltres teniu la paraula.

Arriba el gran dia, arriba el Dia D.

Dijous vinent serà el gran dia. Finalment la Dolors Solé ha convocat una reunió de la FRAC amb la finalitat de trobar una sortida al tema de les eleccions. Per aquells que han anat seguint la problemàtica electoral de la federació de carnaval segur que estaven esperant aquest dia per a veure, i sentir, com els dos candidats es picaran les crestes com a gallets.

De tothom és sabut que el Cisa ha estat treballant per aglutinar al seu costat el major nombre de colles, fet que ho vam veure directament fa uns dies en un cèntric bar reusenc on, ell i algunes persones més d’altres colles, acabaven d’arrodonir, amb més o menys fortuna, l’estratègia a seguir.

Les males llengües diuen que el Cisa anirà a sac en contra de la gestió, patètica com diu ell mateix, de la Solé i que, sense la més mínima compassió abocarà tota la seva artilleria més sagnant.

A l’altra costat hi trobarem a la Solé, amb la llosa de la seva gestió sobre les espatlles i, el que és més important, el recolzament de l’IMAC (que encara que no us ho cregueu ha estat fent gestions per a trobar un candidat ben proper als interessos de la Pont). El discurs de l’actual presidenta es basarà en la feina feta i, per fer-ho, usarà les seves frases predilectes: “És carnaval i per carnaval tot si val”, “Hem treballat moltes hores i és igual com surti, és carnaval”, “Nosaltres no en sabem de lleis i fem les coses amb bona voluntat” o la més collonuda i que fa servir quan està acorralada: “La meva família em necessita i no estic aquí (referint-se a la FRAC) per a perdre el temps”.

Dijous ja veureu com, amb una gran força arrebatadora, el Cisa buscarà fer caure tots i cadascun dels arguments de la Solé que, amb més o menys fortuna, aguantarà el xàfec amb una cara de circumstàncies però amb la certesa que ho té tot ben lligat.

Qui guanyarà?